Luis Gordillo
Diccionario proteínico
Prats Nogueras Blanchard, Madrid11 de set. - 15 de nov., 2025
“las almas son de carne
almas color carne.
las almas se fabrican con carne picada
Mozart no siempre era Mozart
¡qué problema el de las ansias sin objeto conocido!
ansias gigantescas, extensas, como grandes desiertos, como tormentas
embravecidas, obsesivas y repentinas, desgarradoras pero sin ninguna
materia a devorar, a medir o en la que hundirse; quedan verticales
rugientes a punto de
estallar y al final se deben conformar tan sólo con el color de sus sombras.
las ansias líquidas y gaseosas”
-Luis Gordillo, Little Memories, 2009
Prats Nogueras Blanchard es complau a presentar Diccionario proteínico, la nova exposició de Luis Gordillo al seu espai de Madrid durant Apertura Madrid Gallery Weekend.
Diccionario proteínico pren títol de la peça principal de l'exposició: un vibrant políptic de gran format, realitzat el 2008 i revisitat el 2024, que reflecteix el mètode de treball de Luis Gordillo, en el qual procés, rearticulació i acumulació esdevenen conceptes clau. L'artista parla dels gestos realitzats sobre l'obra el 2024 com a “puntualitzacions sobre els símptomes del quadre” –imatges que per elles mateixes ja crepiten en un conjunt que bé podrien ser molts quadres en un només–, com qui canvia una coma de lloc en una frase, fent variar el seu sentit sense alterar el contingut.
La pintura de Gordillo es converteix així en una sòlida autoreferència residual, en la qual Sema D’Acosta argumentarà que ressonen els mateixos problemes sintàctics al llarg dels anys: qüestions que no aconsegueixen resoldre's perquè sobrepassen la capacitat lingüística del mitjà, sense termes absoluts, sense fórmules per a desxifrar el laberint, però que precisament li serveixen a l'artista per a construir una gramàtica que perdura amb enèrgica vitalitat al ritme de cada època[1].
La resta d'obres que formen part de la mostra han estat totes realitzades en 2025, reunint d'una banda Máquina viva I i Máquina viva II, treballs entorn de les seves insignes cabezas (cos de treball iniciat ja en els anys seixanta), constituint aquestes representacions d'estats anímics i emocionals. Se'ns mostren aquí dos caps iguals en dos entorns diferents: una mena de màscares, de nuclis que es repeteixen en diverses obres de l'artista, resistint-se a desaparèixer en la taca, però també a revelar-se del tot. Serà l'entorn el que muti i es transformi, des d'elaboracions de diversa gestualitat, deformacions i variacions tonals arribant fins i tot a la seva inversió total.
La tècnica de collage fotogràfic (tan emprada per l'artista des dels anys setanta i que avui dia continua sent un dels eixos centrals de la seva pràctica) serà una metodologia de treball que dona lloc en l'obra de Luis Gordillo a un fragmentarisme que “succeeix dins de la pròpia obra, com si les imatges es disposessin en diversos plans o realitats superposades, però que en cap cas està autolimitat”[2]. Així ens trobem amb obres que reuneixen diversitat de tècniques i gestos, com és el cas de Centro animal. Un altre exemple clar és Libertad a cuatro patas: una imatge fotogràfica treballada des del candor, construïda des d'una visceral tècnica de collage, en els marges del qual ens trobem el que Gordillo refereix com a cor, una coral d'imatges que ens fan sortir del quadre per a després tornar a entrar en ell. Una imatge asèpticament carnal: si aquí la tecnologia es fa carn, la carn es fa plàstic en el políptic Organigrama anatómico –“un fals nu” que reformula el seu propi desmembrament una vegada i una altra al llarg de la seqüència. És aquest tornar, aquesta “intensa producció d’incerteses”[3], aquest torsionar la imatge sense esgotar-la mai i passejar entre els seus fragments el que caracteritza el treball de Luis Gordillo.
On the occasion of Apertura 2025, Prats Nogueras Blanchard celebrates, together with carlier | Gebauer, the work of Luis Gordillo with two parallel exhibitions.
[1] Sema D’Acosta: Tuétano pictórico, a Genetic Islands, Fundación Canaria para el Desarrollo de la Pintura, 2021. Pg. 114.
[2] Diego Vaya: El alma de la máquina, la máquina del alma, a Memorándum, Museo Universidad de Navarra, 2021. Pg. 23
[3] Luis Gordillo, Little Memories, 2009. Pg 93.
Obres
