FERAL AGENCY

Agnieszka Kurant, Hito Steyerl, Haegue Yang

Prats Nogueras Blanchard, Madrid
10 de set. - 21 de nov., 2026
29756kurant_closeup_photocreditalexyudzon_web_crop

Inauguració: Dijous 10 Set. 13:30 – 22h

Horari especial Apertura Madrid Gallery Weekend: 
Divendres 11 i dissabte 12 Set. 11 – 20h
Diumenge 13 Set. 11 – 14h


L'exposició anirà acompanyada d'un text de Christina Agapakis

Prats Nogueras Blanchard es complau a presentar FERAL AGENCY durant l’Apertura Madrid Gallery Weekend. Aquesta exposició reuneix obres d’Agnieszka Kurant, Hito Steyerl i Haegue Yang que exploren formes d'agència que emergeixen més enllà dels límits de l'autoria individual, la intencionalitat humana i els sistemes estables de control. A partir de pràctiques que recorren a tècniques, materials, metodologies i referències diverses, les tres artistes aborden una condició comuna: la creixent presència —i visibilitat—  de forces que actuen, produeixen efectes i generen significat sense pertànyer a un únic subjecte.

En lloc d'entendre la intel·ligència, el coneixement o l'agència com a propietats posseïdes per individus autònoms, aquesta exposició les aborda com a fenòmens distribuïts que prenen forma per mitjà d’organismes biològics, infraestructures tecnològiques, sistemes econòmics, entorns materials i xarxes culturals. Així, les obres revelen un món en el qual l'autoria és col·lectiva, la matèria és activa i la capacitat de distinció entre allò natural i allò artificial esdevé cada vegada més inestable.

D'aquesta manera, les obres d’Agnieszka Kurant estableixen la premissa fonamental de l'exposició. Mitjançant sistemes que integren intel·ligència artificial, processos biològics i economies immaterials, la seva pràctica posa de manifest com el valor i la forma emergeixen d'interaccions que excedeixen el control individual. Les peces seleccionades articulen diferents manifestacions d'una agència distribuïda: des de morfologies generades col·lectivament i mitjançant algorismes fins a futurs biològics especulatius i estructures invisibles de valor econòmic. Les seves obres situen l'exposició en una recerca més àmplia sobre l'emergència, la complexitat i les formes de producció no humanes.

Per la seva banda, Haegue Yang aborda aquestes qüestions des de la vida material i sensorial dels objectes. Les seves obres transformen elements produïts industrialment en formes que semblen animades, relacionals i receptives. So, moviment, ornament, ritual i abstracció convergeixen aquí per qüestionar les distincions convencionals entre subjecte i objecte, entre l'animat i l'inanimat, revelant les formes d'intel·ligència inherents a la matèria mateixa. Dins de l'exposició, Yang amplia així la noció d'agència més enllà dels sistemes i les xarxes, ancorant-la en l'experiència corporal i en la capacitat de la matèria mateixa per produir relacions, atmosferes i formes de comunicació.

En aquesta constel·lació, l'obra d’Hito Steyerl introdueix una perspectiva crítica sobre les dimensions tecnològiques i polítiques de l'agència contemporània. L'obra Power Plants reuneix intel·ligència artificial, especulació ecològica i producció d'imatges per examinar com els sistemes d'aprenentatge automàtic participen cada vegada més en la creació de realitats, prediccions i futurs. Les plantes generades que habiten la instal·lació ocupen un territori ambigu entre la vida orgànica i la simulació computacional, revelant com les infraestructures tecnològiques s'han convertit en agents actius en la configuració de la percepció, el coneixement i l'entorn. En aquest context, Power Plants no constitueix únicament una reflexió sobre la intel·ligència artificial, sinó una recerca sobre les condicions polítiques sota les quals emergeixen i operen formes no humanes d'agència.

En conjunt, aquestes obres no proposen una teoria unificada; més aviat construeixen un camp de tensions entre formes biològiques, tecnològiques, materials i culturals d'agència. L'exposició suggereix que el que defineix cada vegada més la nostra condició contemporània no és l'aparició d'una nova intel·ligència, sinó el reconeixement que l'agència mai ha estat exclusivament humana. Sempre ha estat distribuïda entre xarxes, organismes, infraestructures, objectes i imatges, les interaccions de les quals desborden els marcs mitjançant els quals la modernitat va intentar comprendre i governar el món.

Agraïm la col·laboració de Chantal Crousel (París), Esther Schipper (Berlín/París/Seül) i Marian Goodman (Nova York).

Text de Christina Agapakis:

"La primera vegada que vaig parlar amb una cèl·lula va ser durant l'últim curs d'institut. Li vaig fer una petició senzilla: si us plau, produeix proteïna verda fluorescent per a mi, perquè pugui veure't brillar. El meu professor em va lliurar un petit tub amb cèl·lules d'E. coli, prèviament tractades amb clorur de calci per fer-les més receptives a aquesta mena de missatges d'ADN. Amb una pipeta, vaig transferir el missatge d'ADN al tub i el vaig col·locar en un bany calent durant trenta segons, cosa que va provocar una obertura momentània de les membranes per permetre l'entrada de l'ADN. Després d'un breu repòs, vaig estendre les cèl·lules sobre una placa de Petri i vaig esperar que creixessin i responguessin.

Per descomptat, demanar-ho no és suficient. A l'E. coli realment no li importa el que jo vulgui, i no farà la feina extra de produir una proteïna cridanera simplement perquè li ho demani. El plasmidi que contenia el meu missatge d'ADN també incloïa una mena d'amenaça: una seqüència que conferia resistència a un antibiòtic que vaig afegir a la placa de Petri. Si no incorpores aquest ADN, mors.

L'endemà al matí, les supervivents brillaven. Va ser emocionant poder imposar la meva voluntat sobre el genoma d'un ésser viu. Em fascinaven aquells petits punts verds i lluminosos a la placa de Petri, i el meu futur professional com a enginyera biològica va quedar pràcticament decidit. Passaria molts anys transformant pacientment cèl·lules d'E. coli, esperant mantenir converses cada vegada més elaborades amb elles.

Juntament amb els meus col·legues, imaginàvem les cèl·lules com a petites plaques de proves, preparades per acceptar nous sistemes que poguéssim dissenyar per activar interruptors i fer-les brillar en diferents condicions: petits sensors per detectar riscos i contaminants, diminutes portes lògiques i algorismes capaços de resoldre problemes. Imaginàvem les cèl·lules com a fàbriques microscòpiques, cadascuna preparada per albergar noves cadenes de producció de medicaments o materials especialitzats. Els enzims, els factors de transcripció i la maquinària de replicació d'una cèl·lula es van convertir en una llista de peces que podíem acoblar de maneres noves i creatives. El món semblava limitat únicament per la nostra imaginació. Una tornada habitual era: podrem escriure ADN. Què hi volem dir?

La promesa de la nostra capacitat d'actuar, de controlar les cèl·lules a través de l'ADN, era vertiginosa i, per a molts, preocupant. El gran temor que sempre ha perseguit la biotecnologia ha estat que una criatura dissenyada fugi del nostre control, trobi la manera de seguir el seu propi camí, esdevingui salvatge, fent que el nostre poder es giri contra nosaltres. Però, en la majoria dels casos, les cèl·lules ignoraven les nostres exigències, trobaven vies alternatives als nostres circuits dissenyats i afirmaven la seva pròpia voluntat de viure al seu gust en lloc de treballar per a nosaltres.

És precisament aquesta diversitat exuberant de formes de vida i adaptacions la que ens inspirava com a dissenyadors biològics, però que també ens frustrava quan intentàvem dissenyar noves funcions en l'ADN. Somiàvem amb llavors que poguessin créixer fins a convertir-se en cases, amb autèntiques col·leccions d'éssers dissenyats i animats, però les nostres pròpies converses ens semblaven buides, circuits que oferien a penes una pàl·lida ombra d'allò que l'evolució havia desenvolupat. Una altra tornada habitual era: el que no puc crear, no ho entenc; els sistemes que podíem comprendre i crear eren senzills, fràgils i febles, poc competitius en l'entorn obert i, sovint, també en el mercat obert.

És clar que ens falta alguna cosa per entendre. Molts enginyers redoblen els seus esforços: simplement necessitem més dades. Més genomes, més transcriptomes, dades més detallades sobre l'expressió de cada gen i els seus efectes sobre la xarxa més àmplia de seqüències. Si podem descriure cada peça al detall, llavors les cèl·lules podran ser finalment tan programables com els ordinadors, i els seus components podran acoblar-se en conjunts veritablement predictibles.

Però he arribat a comprendre que una cèl·lula s'assembla més a un huracà que a un ordinador.

Les cèl·lules no són acoblaments estàtics de peces connectades entre elles, ni recipients plens d'enzims que produeixen substàncies químiques. Són sistemes oberts, que intercanvien energia amb el seu entorn i autoorganitzen fluxos de matèria en estructures complexes allunyades de l'equilibri termodinàmic. Són més processos que estructures fixes: es formen i es reformen constantment, tastant i buscant allò que necessiten per mantenir vius els seus fluxos.

Alguns filòsofs i biòlegs denominen agència aquesta capacitat de cerca, encara que el terme continua sent controvertit en un camp que es resisteix enèrgicament a qualsevol forma de vitalisme i centra la seva atenció, en canvi, en la funció i l'agència de l'ADN, més que en la cèl·lula com a tal. No obstant això, un nombre creixent de recerques sosté que l'agència biològica és fonamental per a comprendre els sistemes vius, la seva complexitat i la seva evolució. Cada vegada més investigadors estan observant com la plasticitat i les capacitats de resolució de problemes de les cèl·lules en resposta al seu entorn determinen els comportaments cel·lulars, les comunitats, els teixits i els organismes en tota la seva complexitat. Per a aquests investigadors, comprendre i dissenyar realment la biologia requereix mirar més enllà d'allò que pot explicar-se i controlar-se mitjançant les seqüències d'ADN, per comprendre els patrons subjacents a allò que la biologia vol.

Potser ja sabíem que això era cert. Si observem els primers moments de la història de la biotecnologia, la fermentació, la selecció genètica i la domesticació —abans que ningú sabés que existia l'ADN—, trobem indústries enormes que han transformat organismes, ecosistemes i fins i tot continents sencers, però res que s’assembli a la “veritable” enginyeria. Per a l'enginyer, la biologia sembla estar plena d'ineficiències i imprecisions que podem i hem de superar, per aconseguir el poder sense el desordre. Però potser la biotecnologia només tindrà èxit en la mesura que esdevingui alguna cosa semblant a l'elaboració del formatge: contingent, curosa i basada en la creació d'un entorn en el qual les converses amb les cèl·lules puguin ser més fluides i adaptatives, perquè la coerció no és escalable.

Avui passo més temps parlant amb ordinadors que amb cèl·lules. L'ordinador em respon i, gràcies al seu enorme entrenament amb bases de dades de seqüències d'ADN i proteïnes, m'ajuda a comprendre millor el que les cèl·lules estan dient i a traduir les meves intencions i missatges al codi biològic. La conversa sembla vibrant; el treball de programar s'ha convertit en una conversa, que dona lloc a agents que realitzen subtasques: un huracà que s'autoorganitza a partir dels fluxos estadístics modelats per les dades d'entrenament. Però aquesta conversa és només la meitat del diàleg. Potser aquests nous fluxos ens ajuden a aprendre els desitjos de la biologia, expressats a través del llenguatge corporal i dels fluxos, a trobar nous punts de connexió i comprensió, noves interfícies amb les quals col·laborar en el disseny. Què hi volem dir?"

Christina Agapakis és una biòloga sintètica amb un enfocament extremadament interdisciplinari que treballa per construir un futur més creatiu i humà per a la biotecnologia.

Llegir més

Instal·lació

dsc7318

dsc7343

dsc7347

dsc7256

dsc7350

dsc7364

dsc7422

dsc7297

dsc7300

dsc7407

dsc7428

Obres

Hito Steyerl
Power Plants

2019

Stainless steel scaffolding structures, LED panels, multichannel video loop (12 video motifs, color, silent), LED text panels

293 x 216 x 210 cm

Ed. 7 + II AP

Haegue Yang
Mesmerizing Pagoda Lantern - Carbonous Convulsion Ultramundane Flowers

2024

Birch plywood, wood stain, fully threaded stainless steel bolt, stainless steel components, steel wire rope, LED bulb, cable, hanji, powder-coated stainless steel bells, PVD-coated stainless steel bells, split rings, leather cord

95 x 75 x 75 cm

Haegue Yang
Sonic Cosmic Rope - Light Blue Dodecagon Straight Weave

2023

Stainless steel bells, powder-coated stainless steel bells, stainless steel chains, split rings

Ed. 3

Haegue Yang
Descending Soaring Infinite Bliss Soul Glyph - Mesmerizing Mesh #170

2023

Hanji on alu-dibond

Each 42 x 62 cm

Agnieszka Kurant
Nonorganic Life 6

2025

Painting with crystals of metal salts (copper, cobalt, iron, nickel, manganese, chromium) which are grown on anodized, printed aluminum plates

162 x 111 x 4 cm

Agnieszka Kurant
A.A.I. (System's Negative) No. 4

2016

Poured zinc

75 x 33 x 28 cm

Agnieszka Kurant
Unthoughtforms

2026

Copper crystals grown by passing electric currents and sound waves through copper sulphate solution; nickel plated and chrome plated

23 x 27 x 28 cm

Drag