Ignacio Uriarte
Dos rectángulos y un círculo, 2018Tinta pigmentada sobre paper
En aquesta sèrie de dibuixos, cadascun dels quinze fulls mostra una composició diferent, feta amb dos rectangles i un cercle que mantenen una estreta relació entre ells: cada cercle té la mateixa dimensió que la suma dels dos rectangles; o, dit altrament, el cercle cap a l'espai quadrat format pels dos rectangles. Aquesta equivalència geomètrica provoca una mena de tensió o atracció física entre els cossos que dóna com a resultat una tipologia de composicions harmòniques.
Tot plegat, la retícula de dibuixos té un estricte ordre, a l'estil d'un poema clàssic. A continuació, alguns exemples de les rimes que regeixen les relacions internes de la sèrie:
- Els quatre dibuixos de les cantonades, visualment, també formen cantonades i emmarquen el conjunt.
- El dibuix del centre forma també un centre simbòlic, servint la X (equis) com a metàfora del reflex. A més, és l'únic dibuix en què es mostra l'equivalència entre rectangles i cercle quant a mida i pes visual.
- A cadascuna de les tres files hi ha rimes en forma d'ABCBA, és a dir, hi ha dues parelles de dibuixos miralls en un dibuix central.
- Entre les tres files hi ha una rima de tipus ABA, sent les files primera i tercera les més compactes i estàtiques, mentre que la fila central resulta la més lliure i dinàmica.
El conjunt de composicions d aquesta peça ens remet a la Bauhaus, on es va partir dels elements geomètrics elementals per crear alfabets, mobles, pintures o logotips. De fet, aquest reduccionisme es continua aplicant avui en camps com el del disseny gràfic o el de l'art concret.
Personalment, m'atreu la idea que una obra d'art pugui inspirar un pensament abstracte i alliberador, mentre pugui tenir una vida pròpia paral·lela com a logotip d'un banc o bossa d'un supermercat. A la meva feina també tendeixo a barrejar el que és banal amb el que és sublim, i de vegades com aquesta, un gest banal quotidià, el gargot, es pot convertir en una obra d'art monumental.
