There is a timbre of voice
Belkis Ayón, Chioma Ebinama, Susy Gómez, Nancy Spero, Cecilia Vicuña
Prats Nogueras Blanchard, Barcelona5 de juny - 6 de set., 2025
Prats Nogueras Blanchard es complau a anunciar There is a timbre of voice, una exposició que reuneix les obres de Belkis Ayón, Chioma Ebinama, Susy Gómez, Nancy Spero i Cecilia Vicuña, el títol de la qual prové d’un poema d’Audre Lorde. Aquesta exposició convida a l’espectador a explorar un territori on el sagrat i l’íntim convergeixen a través d’una mirada femenina visionària.
Situada entre el misticisme i la memòria, aquesta exposició suggereix un món possible, no com una fugida sinó com una reimaginació crítica del present. En aquest espai, l’experiència femenina ocupa el primer pla, plantejant posicions de resistència, curació i transformació arrelades en pràctiques espirituals, polítiques i corporals. Aquestes visions reunides responen a una crida urgent: repensar les estructures d’autoritat i pertinença a través d’una mirada que es nodreix del ritual, modelada per la memòria i conformada per l’experiència viscuda. Així aquest cor transgeneracional ressona a través de geografies i cultures, invocant l’invisible, l’ancestral i el polític no com a abstracció o nostàlgia, sinó com a forces creatives i insurgents, arrelades, que recuperen la memòria, l’espiritualitat i l’agència política.
Belkis Ayón (1967 - 1999, La Havana, CU) canalitza el mite de la societat Abakuá afro-cubana en poderoses col·lagrafies monocromes que emanen una força silenciosa— ancestral i profundament política. Partint d’una llegenda transmesa exclusivament mitjançant una tradició masculina secreta, Ayón va inventar un llenguatge visual propi que reimagina i recupera els seus símbols des d’una posició íntima i radicalment personal. En contrast, les aquarel·les de Chioma Ebinama (1988, Nova Jersey, US), tot i semblar volàtils i oníriques, revelen una energia carregada de simbolisme on el cos es dissol en esperit i les mitologies personals es despleguen en delicades transparències. Al seu torn, Cecilia Vicuña (1948, Santiago, CL) presenta Paracas, una peça cinematogràfica que entreteix memòria, paisatge i veus ancestrals, transformant la narració visual en un acte de denúncia, resistència i record. L’obra de Susy Gómez (1964, Pollença, ES) abraça els límits porosos entre art i espiritualitat, proposant una pràctica on la transformació del jo esdevé un acte d’acció social. Impulsada per una necessitat vital, Gómez convida a un diàleg entre la identitat individual i l’experiència col·lectiva, imaginant el canvi interior com un catalitzador per a la curació comunitària i la resistència. Finalment, el monumental políptic de set panells Propitiatory de Nancy Spero (1926, Cleveland, Ohio, US – 2009, Nova York, US) confronta la violència i amplifica una veu subversiva a través de cossos fragmentats però resolts a involucrar a l’espectador en una poderosa invocació visual: “el meu cos, la meva presència mediada per la marca en el paper ja no està absent. Parlo”.
Agraïments: Golub Spero Foundation; Galerie Lelong, Nova York; Lehmann Maupin Gallery, Nova York; Maureen Paley, Londres; Patrizia and Simone Poletti and Estudio Figueroa-Vives, La Havana.
Obres
