Hannah Collins
Soy Fuego
Prats Nogueras Blanchard, Madrid8 de maig - 24 de jul., 2025
Prats Nogueras Blanchard presenta Soy Fuego, una exposició de l’artista Hannah Collins (Londres, 1956), que combina la recerca visual amb un pensament poètic i un diàleg profund entre cultures i territoris. La mostra reuneix fotografies, escultures, dibuixos i espelmes votives fetes artesanalment, en un recorregut que connecta el foc amb la memòria, el cos, el paisatge i la matèria.
El foc apareix aquí no només com a element natural, sinó també com a símbol ancestral de transformació, guia i resiliència. A través d'imatges que posen en diàleg el físic i l'espiritual, Collins explora la nostra relació amb la terra habitada, mirant tant cap al subsòl com cap als cels oberts, en una visió expandida de l'univers.
Soy Fuego neix d'experiències personals i viatges significatius de l'artista per Amèrica Llatina —des de la Amazònia colombiana als volcans de Michoacán, els cels del desert d’Atacama o els boscos de Veracruz—, contextos en els quals ha establert vincles pròxims amb comunitats locals, compartint sabers i rituals que donen forma a una percepció més profunda de la naturalesa i els seus cicles.
Un dels eixos centrals de l'exposició és Flaming Forest (2021), una fotografia de gran format que evoca un record viscut a la selva amazònica: un xaman encenent la resina de l'arbre de copal com a guia lluminosa en la foscor. “La imatge de les flames en el bosc és la meva recreació d'un record. Quan s'encén l'arbre, no es crema; és una experiència d'una conversa sostenible entre l'ésser humà i la naturalesa, de sincronia i simbiosi. La foto és un acte d'imaginació que no és extractiu”.
Collins reflexiona sobre els processos d'extracció, observació i transformació del paisatge. Imatges de mines abandonades a Almeria, la formació geològica d'una geoda de quars o els rastres de cossos celestes al cel d’Atacama, conviuen amb objectes modelats en cera i bronze, que reprenen fruits, fulles i gestos quotidians. Així, l'orgànic i l'artificial, l'ancestral i el contemporani, es fonen en un mateix espai de contemplació. En aquest encreuament de camins, Collins ens ofereix una mirada íntima sobre el foc: no com a amenaça, sinó com a espurna vital que connecta terra, cos i cosmos.
Obres
