Helena Almeida

Sostenir la línia amb els meus dits

Prats Nogueras Blanchard, Barcelona
19 de nov. - 31 de gen., 2026
gamut-16

“Si fos una història podria ser contada així: una casa àmplia, amb grans portes i finestres, en la qual interior i exterior existeixen com a prolongació l'un de l'altre, va ser ocupada per una senyora amb un vestit negre. En el seu deambular pels diversos compartiments de la casa la dona va anar inscrivint ombres i llums, retalls i figures, un cos en blanc i negre ensutjat de tant en tant de blau o vermell”.[1]

 

Prats Nogueras Blanchard es complau a anunciar Sostenir la línia amb els meus dits, la nostra exposició inaugural de l'obra d'Helena Almeida (Lisboa, 1934 – Sintra, 2018) a la galeria de Barcelona. Almeida va ser una de les artistes més rellevants de l'art portuguès contemporani i una figura decisiva en la seva renovació des dels anys setanta. Al llarg de la seva trajectòria, va transitar entre pintura, fotografia, dibuix i performance, explorant constantment els seus límits. En la seva obra, el cos —el seu propi— es converteix en eina, matèria i llenguatge: un espai on es fonen gest, imatge i presència.

Després de les seves primeres recerques sobre la ruptura dels suports en les seves teles de finals dels seixanta, Almeida aprofundeix en l'experimentació amb el mitjà material, realitzant dibuixos amb fil de crinera sobre paper. Tres peces pertanyents a aquest cos de treball introdueixen l'exposició: aquí la línia no és un traç que descriu, sinó una acció que defineix un lloc. És una extensió del cos, un mode d'habitar l'espai. Així, la línia esdevé vincle entre interior i exterior, entre el pla pictòric i la realitat. A través d'aquest gest mínim i precís, Almeida activa l'espai: el dibuix s'obre, la superfície es transforma en escenari, i la imatge deixa de ser representació per a convertir-se en presència.

D'aquesta manera, a partir d'obres primerenques com Desenho habitado (1975), l'artista dota de protagonisme al seu cos, que progressivament anirà transformant i refigurant des de la mera presència com a element narratiu fins a una major puresa formal: “van ser els dibuixos amb crinera els que em van portar a necessitar ser fotografiada. Volia sostenir la línia amb els meus dits, per a demostrar que la línia s'havia solidificat en el paper, que s'havia alliberat del paper, que podia ser sentida pels dits d'algú, i entrar a través de nosaltres”. El joc amb l'espai real i l'espai diegètic, així com el qüestionament de la concepció dimensional de l'espectador es convertiran en una constant en el seu treball.

És aquest diàleg entre cos i espai –sempre el del seu propi estudi–, entre gest i límit –sempre captats pel seu marit Artur Rosa–, el que li serveix a Helena Almeida per a construir una poètica de l'afirmació i la desaparició. Les seves obres tracen un moviment constant: entrar i sortir del quadre, ocupar i alliberar l'espai. En aquest vaivé, l'artista redefineix l'acte de mirar: el caràcter seqüencial en les seves sèries de fotografies revela un mecanisme gairebé cinematogràfic. Gairebé, perquè “no hi ha un abans ni un després; aquests moments són només imaginats per l'espectador. Almeida formula i fa visibles diverses parts d'un gest sense que aquest arribi a ocórrer en realitat”[2]. En l'exposició, la seqüència apareix en la sèrie de dibuixos rodapé (1999): una mena d'escriptura, de cartografia que defineix el moviment del cos i la seva articulació en un espai que, en l'obra d'Almeida, deixa de ser un mer contenidor del cos per a convertir-se en la seva prolongació.

 

Agraïments a Leopoldo de Almeida Rosa i Rita Almeida Filipe. 

[1] Isabel Carlos, ‘Emociones en estado fotográfico’, a Helena Almeida tela rosa para vestir, Fundación Telefónica, 2008.
[2] Filipa Oliveira, ‘The inside of the outside of the inside’, a Helena Almeida: Inside Me, Kettle’s Yard, 2009.

Llegir més

Instal·lació

dsc1331

dsc1365

dsc1366

dsc1344

dsc1377

dsc1353

dsc1441

dsc1439

dsc1428

dsc1339

Obres

Helena Almeida
S/Título

1971

Tinta xinesa sobre paper

32 x 22 cm

Helena Almeida
Desenho Habitado

1975

Fotografia B/N amb dibuix i collage de crinera de cavall

65 x 58 x 4 cm

Helena Almeida
S/Título

1975

Fotografia b/n amb línia dibuixada amb tinta xinesa

39 x 41 cm

Helena Almeida
Lavada em lágrimas #6

2009

Fotografia B/N

114 x 175 x 5 cm

Helena Almeida
Eu estou aqui

2003

Fotografia b/n

180 x 130 cm

Helena Almeida
Sem Título

2010

Fotografia b/n

125 x 135 cm

Helena Almeida
Sem Título

2007

Fotografia b/n

268 x 129 cm

Helena Almeida
rodapé

1999

Grafit i tinta xinesa sobre paper

30 x 21 cm

Helena Almeida
rodapé

1999

Grafit i tinta xinesa sobre paper

30 x 21 cm

Helena Almeida
Estudo para série "Onda"

1997

Fotografia B/N

124 x 129 cm

Helena Almeida
A parede

2003

Fotografia b/n, pintura negra

185 x 120 cm

Helena Almeida
Seduzir

2002

Fotografia b/n

103 x 83 cm

Helena Almeida
Dentro de mim

2014

Fotografia b/n amb tinta acrílica vermella

140 x 150 cm

Helena Almeida
Sem título

2004

Fotografia b/n

130 x 130 cm

Helena Almeida
Sem título

2004

Fotografia b/n

130 x 130 cm

mcul.gob-dgpcba-sgavcc-bn-positivo
icec_gencat_bn

Drag