Richard Wentworth
Rearview mirror
Prats Nogueras Blanchard, Barcelona19 de set. - 22 de nov., 2024
Prats Nogueras Blanchard es complau a presentar Rearview mirror, la tercera exposició individual de Richard Wentworth (Samoa, 1947) a la galeria.
Rearview mirror [Mirall retrovisor] proposa un compendi de gestos transcendentals dins de la pràctica de Wentworth, el treball del qual ha alterat la definició tradicional d'escultura i fotografia des de finals dels 1970s, convertint a l'artista en figura clau de la nova escultura britànica. Wentworth parla sovint del mode en què els materials i els objectes migren, els seus significats es fusionen, se separen i tornen a unir-se. Així, el seu treball transforma i manipula objectes atenent a la seva forma i funció, a la seva materialitat i etimologia, per a ampliar la nostra comprensió d'ells en trencar els sistemes convencionals de classificació.
En l'estudi londinenc de Richard Wentworth es manifesten els estrats de 40 anys de jocs de vocabulari i elisions de forma i funció; una sort de “escàner cerebral” fa broma l'artista.
“Londres és una ciutat que sempre s'està arreglant a si mateixa, és un port que gairebé apareix per accident a la cantonada inferior del tros de terra amb forma de butxaca coneguda com a Gran Bretanya.
El que ha estat el meu estudi durant 40 anys no està lluny del riu Tàmesi, exactament en el punt on abans fluïa el riu Fleet. A mitjans del segle XIX, van introduïr el riu en una canonada i van inventar un «ferrocarril subterrani» anomenat The Metropolitan Line. Això és el que va donar al món el nom de «Metro».
El meu estudi té vistes a el metro, com va arribar a conèixer-se, i em recorda les complexitats de la història i la urbanització cada vegada que miro per la finestra.
El mode exacte en què tot conflueix en una obra d'art és febril, i el meu propi «mètode» és en gran mesura una barreja de l’hàptic i les divagacions d'una ment madura.
No hi ha una manera fàcil d'explicar com treballo, però per descomptat treballo entre fantasmes: els materials, les imatges, la forma, el contingut i tots aquells artistes amb els quals he mantingut converses al llarg del temps”.
-Richard Wentworth
Richard Wentworth, 1947, Samoa. Viu i treballa a Londres.
Les seves principals exposicions individuals inclouen SWG3, amb Victoria Miguel, Glasgow International, Glasgow (2018); Galerie Azzedine Alaïa, París (2017); Peckham, Londres (2015); Black Maria, amb Gruppe, Kings Cross, Londres (2013); Whitechapel Gallery, Londres (2010); 52 Bienal de Venècia (2009); Tate Liverpool, Liverpool (2005); Artangel, Londres (2002); Bonner Kunstverein, Bonn (1998); Kettle's Yard, Cambridge (1998); Museo Stedelijk, Hertogenbosch (1994); Serpentine Gallery, Londres (1993).
També ha format part d’exposicions col.lectives, entre les més recents destaquen: Redcar Contemporary Art Gallery, Redcar (2024); Beano: The Art of Breaking the Rules, Somerset House, Londres (2021); Found, Foundling Museum, Londres (2016); Double Act: Art and Comedy, MAC Belfast, Belfast (2016); History is Now, Hayward Gallery, Londres (2015); Somewhat Abstract, Nottingham Contemporary, Nottingham (2014).
Obres
