Mercedes Azpilicueta
Mercedes Maga Estrella de la Mañana
Prats Nogueras Blanchard, Barcelona30 de maig - 7 de set., 2024
Sota el nom Mercedes Maga Estrella de la Mañana, l'artista argentina Mercedes Azpilicueta presenta un grup d'obres noves a Prats Nogueras Blanchard –abastant pintura, dibuix i escultura– que exploren la idea de multiplicitat dins d'unx mateixx. Reunir diversos personatges del passat i del present és un gest habitual dins de la pràctica de l'artista; així, el gest de pintar és una caixa de ressonància per al ressò del passat. Mercedes Maga Estrella de la Mañana es mou en espiral, revisitant partitures de performances, escultures tèxtils i de mobiliari, revelant el rastre d'altres vides, donant-li noves veus.
Suposem que en un cos habiten múltiples vides. Vides que viuen momentàniament a través de gestos; gestos que transcriuen, que esgarrapen i raspen el llenguatge en la superfície.
Fa gairebé un segle, en un saló de ball buit amb sostres de mirall, en algun lloc de Centreeuropa, just abans de l’alba, una figura masculina s’allibera. Recorre el terra, gira en un tutú oblidat, i els seus girs no són només gestos, sinó també música.
Mentrestant, les marques dels seus moviments s’imprimeixen en el reflex del sostre.
De sobte, l’habitació sembla plena de nou, habitada per amics, personatges ambigus del passat i del futur. Tot reflectit a l’inrevés.
La figura masculina s’adona llavors que cada personatge –independentment del seu sexe, generació o coordenades– té alguna cosa d’ell, un fil vermell comú que els uneix. En observar el cos de cossos girant, ballant, també s’adona que la transformació és possible.
Per a captar aquest moment, un només podria pintar-lo. Pintar-ho fent-ho girar, netejant el terra d’un saló de ball.
Com una espècie de guió, les pintures s’articulen com a Visuals Mnemòniques, que Mercedes o la figura masculina han vingut utilitzant al llarg de la seva pràctica artística com a partitures per a les seves performances.
Així, en la superfície del llenç, ballant a través de l’opacitat i la transparència, passat i present s’uneixen en un ball gestual –una col·laboració de cossos i essència– que apunta de nou cap a la performativitat.
De la mateixa manera, els dibuixos sorgeixen en el paper: una espècie d’escriptura dansaire, que sembla portar un missatge atemporal, no lineal.
Ballar amb el desig.
Mercedes Azpilicueta és una artista visual i de performance de Buenos Aires que viu i treballa a Amsterdam. La seva pràctica artística reuneix diversos personatges del passat i del present, que es manifesten com a veus, formes, textos, rastres i records en les seves obres de múltiples capes. Azpilicueta, que es defineix a ella mateixa com una “investigadora deshonesta”, navega per múltiples referències i camps del coneixement, des de la història de l'art a la música popular, des de la literatura a la cultura del carrer, enamorant-se de figures i trajectòries dissidents —feministes, queer, migrants, exiliades— que ronden els seus guions, performances i vídeos. No obstant això, la seva obra mai es deixa portar per la freda reverència o la fascinació arxivística. En abordar el cos amb tots els seus defectes i potencialitats —el seu propi cos, el de les seves muses i col·laboradorxs, el de lxs espectadorxs, però també els fantasiats—, Azpilicueta abraça la seva fragilitat, així com la seva capacitat de cura i resistència.
Azpilicueta va ser artista resident a la Rijksakademie van Beeldende Kunsten, Amsterdam, el 2015–16, i va rebre la Beca Pernod Ricard el 2017. Ha exposat individualment a Kunstverein Göttingen (2023); Sammlung Philara, Düsseldorf (2022); Kunstmuseum Liechtenstein, Vaduz (2022); Gasworks, Londres (2021); CAC Brétigny, Brétigny-sud-Orge (2021); Museion, Bolzano/Bozen (2020); Van Abbemuseum, Eindhoven (2019); CentroCentro, Madrid (2019); Museo de Arte Moderno de Buenos Aires (2018); i Móvil, Buenos Aires (2015); enguany el Centro de Creación Contemporánea d'Andalusia – C3A, Córdoba albergarà la seva pròxima exposició individual. Azpilicueta va ser nominada al Prix de Rome 2021.
