Leandro Erlich
La nevera en la sala
Prats Nogueras Blanchard, Madrid1 de març - 26 d’abr., 2025
Prats Nogueras Blanchard es complau a presentar La nevera en la sala, de l'artista argentí Leandro Erlich (Buenos Aires, 1973).
L'arquitectura del quotidià és un tema recurrent en el treball de Leandro Erlich, encaminat a crear un diàleg entre el que creiem i el que veiem, de la mateixa manera que busca escurçar la distància entre l'espai expositiu i l'experiència diària. A La nevera en la sala, la seva cinquena exposició a la galeria, l'artista reprèn aquest interès a través d'elements que habiten aquest espai quotidià, desplegant en l'espai una sèrie de pintures que fan aparèixer a la galeria portes d'objectes domèstics -una nevera, una rentadora, el darrere d'un televisor i, fins i tot, una de les portes de la mateixa sala.
Encara que va conèixer la seva esplendor en el Renaixement i el Barroc, la intenció d'enganyar l'espectador fent passar el representat per real valent-se de jocs d'òptica i perspectiva va ser cultivada ja pels grecs. La faula fundacional de l'artifici, narrada a la Història Natural de Plini el Vell, ens explica com els pintors grecs Zeuxis i Parrasi es baten en una competició per determinar qui és més bon artista: Zeuxis pinta un raïm tan real que els ocells acudeixen a picotejar-les, per part seva, Parrasi el supera en pintar una cortina que enganya al mateix Zeuxis. El 1964, Lacan observaria a través d'aquest mite que els humans són seduïts, més que per la veritat que amaga l'engany, per la idea del que està ocult. La fantasia del que està amagat darrere de la porta genera un estat de veritat suspesa, del qual Erlich se serveix per a reflexionar entorn de la distància entre la representació i la realitat i, també, sobre la mateixa activitat pictòrica.
Aquesta dialèctica entre el real i l'aparent serà un dels temes capitals del Barroc, moment en el qual ens trobarem amb infinitud de portes, finestres i altres llindars representats a través de la pintura. Leandro Erlich retrata així l'espai domèstic contemporani -un ens viu, en constant canvi i evolució travessat pel social i cultural, realitzant-ne una lectura des de l'ideològic, el simbòlic i l'emocional.
A aquest joc de pintura-llindar s'hi afegeix la instal·lació Six Cycles en la qual sis assecadores fan girar a tota velocitat el seu contingut. La taca en moviment torna a remetre'ns aquí al pictòric; els seus cicles de voltes mesuren un tipus de temps diferent del dels rellotges convencionals, Erlich reflexiona aquí sobre la relació entre el còsmic i el domèstic. Deleuze diria que “la realitat és un entramat de forces”, a La nevera en la sala l'artista ens fa sospitar d'algunes d'elles, portant-nos a qüestionar quins són els motors que produeixen, capten, enriqueixen -o empobreixen- i reinventen la nostra subjectivitat.
Obres
